The Agrarian Park of Baix Llobregat is located in the lower valley of the Llobregat River, in the Baix Llobregat region. It is part of the metropolitan area of the Catalan capital and currently covers 2,938 hectares that are distributed among 14 municipalities (Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, L’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, El Papiol, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló and Viladecans). In addition to the agricultural lands (rainfed and irrigated), the park also includes the delta of the Llobregat river and natural or naturalized spaces.

Located in an area with a long agricultural tradition (there is evidence that cereals were cultivated and some legumes in the Neolithic), it is the main garden of the city of Barcelona and plays a key role in the supplying of fresh food.

The construction of irrigation canals in the 19th century marked the beginning of a transformation in the orchards and, in the 1930s, the Baix Llobregat obtained the highest figures of all Catalonia in terms of exports of all types of fruits and vegetables to the rest of Europe.

Between the 50s and the 70s of the 20th century, the area was threatened by the unstoppable urban and industrial expansion of Barcelona and the cities of the Llobregat river delta. So much so that during the 1950s, agriculture ceased to be the main economic activity in the area.

In order to conserve the agricultural and environmental value, in 1998 the Consortium of the Agrarian Park was created. The main mission of the Agrarian Park Consortium is to consolidate and develop the territorial base and promote the continuity of the agrarian activity, promoting specific programs of conservation of productive, ecological and cultural.

The creation of the Agrarian Park of Baix Llobregat was one of the first actions of protection and management of an agrarian zone that took place in Catalonia, becoming a model for new initiatives.

Until recently I was not aware of what the Agrarian Park of the Baix Llobregat meant for the region, for Barcelona and for its inhabitants. For me, they were simply orchards.

I started to look at the Agrarian Park when news began to appear of expropriations of agricultural land to build new blocks of flats, shopping centers, the expansion of El Prat airport, even an important football team dared to negotiate with a municipality the construction of playful space in the area of the pond of Remolar and the marsh of the Philippines, a nature reserve located very close to the city of Barcelona. Luckily this negotiation came to nothing thanks in part to citizen pressure.

I did not need to investigate too much to discover the importance that the Agrarian Park has for the Baix Llobregat region and for the city of Barcelona, both at the historical level (being for centuries the main garden of the city), as well as at the economic level ( of eating more than 1200 people, producers) and in terms of sustainability (promoting the cultivation of organic products and local commerce).

And although, over the years, it has been altered by the hand of man -not farmer- resists the challenge of urban expansion and capitalist depredation thanks to the unity of farmers and public administration, which have turned together in its maintenance and recovery. And for now, it seems that they are getting it, enabling areas to walk and relax but also maintaining the purely agricultural character of the area.

Entering the Agrarian Park of the Baix Llobregat is like going back in time for several decades, where electrical cables continue to cut the sky hung from wooden poles and it is rare to find an asphalted road. Where the fences are built by reusing old bed bases and the water runs calmly through irrigation ditch so straight that it is almost incredible that they have been built by hand.

This project is about nostalgy, it is a longing for the past as well as an anxiety for the future. A future where the Agrarian Park of Baix Llobregat continues to feed both producers and consumers and it continues to remind us of where we come from.

El Parc Agrari del Baix Llobregat es troba dins la vall vella del riu Llobregat. Forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona i actualment ocupa 2938 hectàreas que es reparteixen en 14 municipis (Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans). A banda de terres agricoles (de secà i de regadiu), el parc inclou també el delta del riu Llobregat i espais naturals o naturalitzats.

Ubicat dins una zona amb una llarga tradició agrícola (existeixen evidències que ja al neolític s’hi cultivaven cereals i alguns tipus de llegums), és l’horta principal de la ciutat de Barcelona i té un paper clau pel subministrament d’aliments frescos.

La construcció de canals de reg al segle XIX va marcar l’inici d’una transformació als horts i, a la década de 1930, el Baix Llobregat, va aconseguir les xifres més altes de tota Catalunya en exportacions de tot tipus de fruites i verdures a Europa.

Als anys ’50 i ’70 del segle XX la zona es va veure amenaçada per l’imparable expansió urbana i industrial de Barcelona i les ciutats del delta del riu Llobregat. Això va provocar que durant la década de 1950, l’agricultura deixès de ser la principal activitat económica de la zona.

Amb la finalitat de preservar el valor agrícola i mediambiental, al 1998 es va crear el “Consorci del Parc Agrari”. La missió principal d’aquest Consorci és afiançar i desenvolupar la base territorial i fomentar la continuitat de l’activitat agrària, promovent programes específics de conservació dels valors productius, ecològics i culturals.

La creació del Parc agrari del Baix Llobregat va ser una de les primeres actuacions de protecció i gestió d’una zona agraria que es va dur a terme a Catalunya, convertint-se en un model per a noves iniciatives.

Fins no fa molt no era conscient del que significava el Parc Agrari del Baix Llobregat per la comarca, per Barcelona i pels seus habitants. N’eren simplement horts.

Vaig començar a fixar-me en ell quan van començar a aparèixer notícies d’exprepiacions de terrenys agrícoles per construïr nous edificis, centres comercials, o l’ampliació de l’aeroport del Prat. Fins i tot un important equip de futbol es va atrevir a negociar amb un ajuntament la construcció d’un espai lúdic a la zona de l’estany del Remolar i la maresma de les Filipines, reserves naturals situades molt a prop de Barcelona. Per sort, aquesta negociació no va quedar en res, gràcies, en part, a la pressió ciutadana.

No em va caler investigar massa per descobrir la importància que el Parc té per la comarca i per la ciutat de Barcelona, a nivell històric, econòmic (dona mejar a més de 1200 persones) i en termes de sostenibilitat (fomentant el cultiu de  productes ecològics i de proximitat).

I, tot i que al llarg dels anys s’ha vist alterat per la mà de l’home -no pagès- resisteix a l’expansió urbanística i la voracitat capitalista gràcies a la unitat de pagesos i administració, treballant junts pel seu manteniment i recuperació.

I, a hores d’ara, sembla que ho estan aconseguint, habilitant zones de passeig i esbarjo, però també mantenint el caràcter purament agrícola. Entrar dins del Parc Agrari del Baix Llobregat és com viatjar al passat. Els cables de la llum continuen tallant el cel penjats de pals de fusta, es estrany trobar un camí asfaltat, les tanques es fabriquen reutilitzant vells somiers i l’aigua transcorre tranquila per canals tan rectes, que sembla quasi impossible que hagin estat fets a mà.

Aquest projecte parla de la nostàlgia, és un anhel pel passat, i una ansietat pel futur. Un futur on el Parc Agrari del Baix Llobregat continua alimentant a productors i a consumidors a parts igual, i que continua recordant-nos d’on venim.

El Parque Agrario del Baix Llobregat se encuentra en el valle bajo del río Llobregat, en la comarca del Baix Llobregat. Forma parte del área metropolitana de Barcelona y actualmente cubre 2.938 hectáreas que se reparten entre 14 municipios (Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans). Además de las tierras agrícolas (de secano y de regadío), el parque también incluye el delta del río Llobregat y espacios naturales o naturalizados.

Ubicado en una zona con una larga tradición agrícola (existen evidencias de que se cultivaban cereales i algunas legumbres en el neolítico), es la huerta principal de la ciudad de Barcelona y desarrolla un papel clave para el suministro de alimentos frescos.

La construcción de canales de riego en el siglo XIX marcó el inicio de una transformación en las huertas y en la década de 1930 el Baix Llobregat obtuvo las cifras más altas de toda Cataluña en cuanto a exportaciones de todo tipo de frutas y hortalizas al resto de Europa.

Entre los años ‘50 y ‘70 del siglo XX la zona se vio amenazada por la imparable expansión urbana e industrial de Barcelona y las ciudades del delta del río Llobregat. Tanto fue así que durante la década de 1950, la agricultura dejó de ser la principal actividad económica.

Con el fin de conservar el valor agrícola y medioambiental, en 1998 se creó el Consorcio del Parque Agrario. Su misión principal es consolidar y desarrollar la base territorial, y fomentar la continuidad de la actividad agraria, promoviendo programas específicos de conservación de valores productivos, ecológicos y culturales.

La creación del Parque Agrario del Baix Llobregat fue una de las primeras actuaciones de protección y gestión de una zona agraria que se llevó a cabo en Cataluña, convirtiéndose en un modelo para nuevas iniciativas.

Hasta hace poco tiempo no era consciente de lo que significaba el Parque Agrario del Baix Llobregat para la comarca, para Barcelona y para sus habitantes. Eran simplemente huertos.

Empecé a fijarme en el Parque cuando empezaron a aparecer noticias de expropiaciones de terrenos agrícolas para construir nuevos bloques de pisos, centros comerciales o la ampliación del aeropuerto del Prat. Incluso un importante equipo de fútbol se atrevió a negociar con un ayuntamiento la construcción de espacio lúdico en la zona del estanque del Remolar y la marisma de las Filipinas, dos reservas naturales situadas muy cerca de la ciudad de Barcelona. Por suerte esta negociación quedó en nada, gracias en parte a la presión ciudadana.

No me hizo falta investigar demasiado para descubrir la importancia que el Parque Agrario tiene para la comarca del Baix Llobregat y para la ciudad de Barcelona a nivel histórico, económico (da de comer a más de 1200 personas) y en términos de sostenibilidad (fomentando el cultivo de productos ecológicos y el comercio de cercanía).

Y aunque, a lo largo de los años, se ha visto alterado por la mano del hombre –no agricultor- resiste el envite de la expansión urbanística y la depredación capitalista gracias a la unidad de agricultores y administración pública volcándose juntos en su mantenimiento y recuperación.

Y por ahora parece que lo están consiguiendo, habilitando zonas de paseo y recreo, pero también manteniendo el carácter puramente agrícola de la zona. Entrar en el Parque Agrario del Baix Llobregat es como viajar al pasado. Los cables eléctricos continúan cortando el cielo colgados de postes de madera, es raro encontrar un camino asfaltado, las vallas se construyen reutilizando somieres viejos y el agua discurre tranquila por unas acequias tan rectas que resulta casi increíble que hayan sido construidas a mano.

Este proyecto trata de la nostalgia, es un anhelo por el pasado así como una ansiedad por el futuro. Un futuro donde el Parque Agrario del Baix Llobregat sigue alimentando tanto a productores como a consumidores y que continua recordándonos de donde venimos.